CAL PAUET DE LA VANSA
Cal Pauet de La Vansa és una casa pairal construïda a finals del segle XIX
( 1870 ) per la família Parramon al terme municipal de la vall de La Vansa. La masia
es va construir a la zona coneguda com "la llaguna", i junt amb
" El cortal de Sant Quiro " i " Maderm " ( dos masies més
que hi ha a la mateixa zona geogràfica )
formen l'indret conegut per la gent de la vall com: Les 3 masies d'Ossera.
Cal aclarir, però, que en termes
geogràfics tant " Cal Pauet " com " El cortal de Sant Quiro "
pertanyen al municipi de la Vansa i la masia de " Maderm " pertany al
terme d' Ossera.
Segons la
documentació que he pogut aconseguir, l'origen de la família Parramon de Cal
Pauet de la Vansa, la trobem al poble anomenat Josa del cadí. Pel que sembla en l’any 1800 a Josa del Cadí
hi vivia una, o més d’una família, on el primer cognom era “ Parramon “. En
aquesta família, o en una d’aquestes, hi va néixer un nen al qual li van posar
el nom de Joan. Aquest nen, en Joan Parramon, va viure amb els seus pares i
germans a Josa fins que en 1845 va
contraure matrimoni amb una noieta de la
vall de la Vansa anomenada Maria Vilanova. Un cop casats, en Joan Parramon i la
Maria Vilanova, es van quedar a viure a
la vall de La Vansa; concretament en un poblet anomenat Sant Pere i allí hi van
formar la seva família. La casa on vivia el matrimoni Parramon – Vilanova era coneguda a la vall com “ Cal Pauet ”.
És aquí, amb aquesta casa i família, on comença la historia de “ Cal Pauet “ de
la Vansa.
No he pogut esbrinar el motiu pel qual la
gent de la vall anomenava així aquella casa. Tampoc he trobat cap Pau o Pauet
dins la família Parramon de la Vansa i molt menys de la provinent de Josa del
Cadí que li pogués donar aquest nom a la masia.
Crec, “ i es una opinió
personal “, que el nom de “ Cal
Pauet ” pot ser degut a una de tres hipòtesis diferents.
PRIMERA HIPÒTESIS:
La
casa del poble de Sant Pere on la família Parramon-Vilanova va anar a viure desprès
de casar-se ja era coneguda per la gent de la Vall com la casa de " Cal
Pauet ". Així dons, un cop instal·lats a la casa, la familia Parramon-Vilanova
va començar a ser anomenada com " els de cal pauet de Sant Pere" per
la gent de la Vall.
SEGONA HIPÒTESIS:
La
família Parramon que vivia a Josa del Cadí era coneguda al municipi com la
família de " Cal Pauet " i , per aquest motiu, en Joan Parramon que festejava
amb la Maria Vilanova era conegut per la gent de la Vall de la Vansa com en
Joan Parramon de " Cal Pauet " de Josa. Quant en Joan i la Maria es van casar i van
anar a viure al poble de Sant Pere de la Vansa, la gent de la vall va començar
a anomenar la casa on vivia la família Parramon - Vilanova com la masia de “ Cal
Pauet ” de Sant Pere. Així la gent de la
vall ja sabia que els familiars que vivien a “ Cal Pauet ” de Sant Pere eren en
Joan Parramon provinent de “ Cal Pauet ” de Josa i la Maria Vilanova natural de
la Vansa. Aquest fet també serviria per
poder diferenciar la família Parramon amb una altra família de la vall amb el
mateix cognom si fos el cas que n'hi hagués alguna altra.
TERCERA HIPÒTESIS:
La
casa coneguda com “ Cal Pauet ” de Sant Pere era propietat de la família Vilanova
de la Vansa i quan la Maria es va casar amb en Joan Parramon de Josa, la
família Vilanova va donar la casa de “ Cal Pauet ” de Sant Pere com a dot
matrimonial. D’aquesta manera la família Parramon-Vilanova va anar a viure a la
casa de “ Cal Pauet ” de Sant Pere.
"Aquestes tres hipòtesis son fruit de una
opinió personal meva i
no tenen perquè se veritat ".
La família Parramon – Vilanova que vivia a la
casa de Cal Pauet de Sant Pere va tenir 8 fills un dels quals fou un important
mossèn. L’hereu i fill gran era en Josep Parramon i Vilanova i el
germà mossèn era el Rdo. Francisco Parramon i Vilanova
ecònom de Villar. La família es dedicava a la pagesia i el poblet de Sant
Pere es trobava a uns 5 km de la zona coneguda com “ La Llaguna ”, lloc on hi tenien la major
part de les terres. Tots els germans anaven a treballar a aquestes terres i per
tant havien de recórrer un llarg camí cada dia arrossegant les mules i els estris
per conrear i llaurar la terra, a part també calia sumar-hi les
males condicions climatològiques que hi pugues haver. En aquell indret de la
Llaguna no hi tenien cap cobert on resguardar-se i aixoplugar-se del vent o de
la pluja. L’únic lloc on, mínimament, es
podien protegir de les dures condicions climàtiques era una construcció
megalítica que hi havia dins les seves terres i que ells mateixos van netejar pels vols de 1860. Aquesta construcció megalítica
era coneguda per la gent de la Vall de la Vansa
i d' Ossera com: “ L’Espluga
de la bruixa ”. Aquesta
construcció era molt petita i tant sols es podien resguardar una o dos persones
deixant la resta de treballadors junt amb les eines i animals a la
intempèrie.
Per aquests motiu en Joan Parramon propietari de Cal Pauet de Sant
Pere junt amb el seu fill, i futur hereu, Josep Parramon i Vilanova van decidir
de construir-hi una petita casa en aquell indret.La casa es va construir cap a l'any 1870 a tocar d'un petit penya-segat que
hi havia al costat del prat gran d'aquesta manera la construcció quedava una
mica resguardada de les condicions climàtiques. En un primer moment, la casa de
Cal Pauet de la Llaguna no va ser gaire gran. Aquesta constava de dues quadres,
un petit paller i una part d’habitatge.
Així dons la família Parramon i Vilanova va passar a tenir dues cases, una
era la de Cal Pauet de Sant Pere i l’altra la de Cal Pauet de la Llaguna
(ambdues al terme municipal de la Vall de la Vansa). Un
cop acabada la casa de la Llaguna en Josep Parramon i Vilanova, ja hereu de Cal
Pauet, es va vendre la casa de Sant Pere i va comprar altres terres
al costat de les que ja tenia a la zona de la Llaguna. D’aquesta manera havia
aconseguit tenir agrupades en el mateix indret tant la casa per viure-hi com el
bestiar i les seves terres.
La casa coneguda com a Cal Pauet de Sant Pere al canviar de propietari
també va canviar de nom. Actualment la casa de Sant Pere on va viure
la família Parramon – Vilanova no se sap on està ubicada y es creu que ja està
ensorrada. Tant sols hi ha una casa anomenada “ Cal Pauet ” a la vall de la
Vansa i és la que està situada a zona coneguda com “ la Llaguna ”.
L’any 1913 l’hereu de Cal Pauet de la Llaguna en Joan Parramon Colell casat
amb Eulalia Torra va demanar un crèdit al seu tiet el Rdo. Fco. Parramon i
Vilanova ecònom de Villar per tal de ampliar i reformar la casa. Aquesta va
quedar tal com es actualment amb el paller, les
quadres, els tres pisos de casa habitables, la capella i el
cementiri. També hi va fer arribar aigua corrent procedent d’un antic pou que
hi havia al prat de dalt de la masia. L’aigua del pou arribava a la casa
mitjançant una canalització de tub de plom.
En 1917 el dolmen situat a la propietat de Cal Pauet i conegut popularment com
“ L'espluga de la bruixa ” fou excavat pel Sr. Mn Juan Serra i Vilaró
amb el permís d’en Josep Parramon i Vilanova. Es varen trobar restes
arqueològiques ( collars de petxines, ossaments, ceràmica, etc. ) les quals foren portades i exposades al públic al museu
diocesà de Solsona on, avui en dia,
encara hi son documentades i ven conservades.
fotografia del dolmen " L'espluga de la bruixa
" quan va ser excavat pel Mn. Joan Serra i Vilaró
als voltants del 1917. Aquesta fotografia fou editada en el seu llibre publicat en
1927 "La civilització megalítica a Catalunya".
( la persona que apareix dins el dolmen és un membre de la família Parramon ).
A l’any 2000 els actuals propietaris de Cal Pauet de la Llaguna ( els fills
d’en Josep Parramon ) van tornar a reformar la masia tot mantenint
l’estructura original establerta en 1913, a mes i van posar aigua corrent
procedent d’una font que neix a la zona coneguda com La Guardia i que, a la
vegada, també subministra aigua a les altres dos masies de la zona i al poble
d’Ossera. Cal dir, també, que en l’any 2013 si va instal·là la llum.
En l’actualitat la masia a esdevingut una segona residencia per la família
Parramon.
Hola hem dic Jordi i sóc el net d'en Josep Parramon Torra
natural de Cal Pauet de La Vansa. El
meu avi Josep Parramon i la meva avia Rosa Vila varen viure en aquesta masia treballant
i conreant les seves terres fins que van decidir anar a viure a Lleida. Actualment
les famílies propietàries de la masia pugem a la casa de La Vansa moltes
vegades al cap de l'any perquè ens agrada molt aquest paratge natural. Es
un indret on ens venen a la ment molts records i vivències familiars,
també es un indret on podem gaudir i disfrutar de la natura la qual ens permet
desconnectar, per uns dies, de la vida rutinària, quotidiana i sorollosa de la
ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario