A L' Agost del 2014 vaig pujar amb la família a "Cal Pauet
"a passar part de les vacances d'estiu. Com era costum vam pujar a
saludar l’Alfonso i la Montserrat del cortal. Quina va ser la meva sorpresa
quan la Montserrat hem va explicar que a l'era de darrera de casa seva hi
tenien dos porcs senglars que havien agafat el dia anterior. Vaig treure la
càmera de la motxilla i els vaig anar a trobar. La Montserrat els tenia en una
corralina i els hi havia donat una mica de menjar. Els hi vaig fer diferents
fotografies les quals, ara, m’han servit per ensenyar-vos com
son els porcs senglars que habiten a la Vall de la Vansa.
Els senglars de la Vall de la Vansa: els habitants més discrets del bosc
A la Vall
de la Vansa, al cor del Prepirineu català, un dels mamífers més coneguts i
alhora més difícils d'observar és el senglar (Sus scrofa). Tot i
que sovint només en descobrim les petjades, els rastres de fang o els camps
remenats, aquest animal forma part de l'equilibri natural dels boscos de la
vall.
Com és un senglar?
El senglar és
un mamífer robust, amb un cos compacte i musculós, potes curtes i un musell
llarg i molt fort que utilitza per remoure la terra a la recerca d'aliment. Té
una oïda i un olfacte excel·lents, mentre que la vista és més limitada.
Els mascles
són més grans que les femelles.
- Mascle (verro): pot arribar a pesar entre 80 i 150 kg, tot i que alguns exemplars
excepcionals poden superar aquest pes. Presenta un coll molt desenvolupat
i uns ullals prominents que creixen durant tota la vida.
- Femella (truja): és més petita, habitualment entre 50 i 90 kg. Té una constitució més
esvelta i els ullals són molt menys visibles.
El pelatge
El cos està
recobert d'un pelatge espès, format per pèls llargs i rígids de color marró
fosc, grisós o gairebé negre, que els protegeixen del fred hivernal.
Les cries,
conegudes com a garrins, presenten un aspecte molt diferent: durant els
primers mesos tenen el cos cobert de ratlles longitudinals de color crema i
marró que els serveixen de camuflatge entre la vegetació. Aquestes ratlles
desapareixen a mesura que creixen.
Què mengen?
El senglar és
un animal omnívor i molt oportunista. La seva dieta varia segons l'època
de l'any i la disponibilitat d'aliments.
A la Vall de
la Vansa s'alimenta principalment de:
- glans de roure i
alzina;
- faigs i castanyes quan n'hi ha;
- arrels, bulbs i tubercles;
- herbes tendres;
- bolets;
- fruits silvestres;
- insectes, cucs i larves;
- cargols;
- petits vertebrats i,
ocasionalment, ous d'ocells.
Quan troba
conreus propers als boscos també pot alimentar-se de patates, blat de moro,
cereals o hortalisses, fet que pot ocasionar danys als agricultors.
On s'amaguen?
Durant el dia
acostumen a descansar en zones molt tranquil·les del bosc.
Prefereixen:
- boscos densos de roures, alzines o pins;
- matollars espessos;
- barrancs humits;
- zones amb vegetació abundant prop de
torrents.
Construeixen
uns jaços senzills amb branques, fulles seques i herba, on passen les hores de
més calor o descansen després de les sortides nocturnes.
Generalment
són més actius al capvespre, durant la nit i a primera hora del matí.
L'aigua i les basses
Els senglars necessiten
disposar d'aigua amb regularitat. A la Vall de la Vansa aprofiten fonts,
torrents, petites basses i abeuradors.
Els agrada
especialment rebolcar-se en basses de fang, un comportament conegut com a bany
de fang. Aquest bany els ajuda a:
- refrescar-se durant els mesos calorosos;
- protegir-se dels insectes i paràsits;
- mantenir la pell en bon estat.
És molt
habitual trobar petjades ben marcades al voltant d'aquestes basses. Les
petjades mostren dues peülles principals i, quan el terreny és molt tou, també
hi poden quedar impreses les dues peülles posteriors més petites.
Com es reprodueixen?
L'època de zel
acostuma a produir-se entre finals de tardor i l'hivern.
Els mascles
competeixen entre ells per aparellar-se amb les femelles, sovint mitjançant
exhibicions de força i, de vegades, petites baralles.
La gestació
dura aproximadament 115 dies, és a dir, prop de quatre mesos.
Cada femella
pot tenir entre 3 i 6 garrins, encara que en anys molt favorables poden
néixer ventrades més nombroses.
Els garrins
romanen sempre molt a prop de la mare, que els defensa amb molta determinació.
El cicle de vida
Durant els
primers mesos, els garrins depenen completament de la llet materna, tot i que
aviat comencen a menjar aliments sòlids.
Al cap d'un
any ja tenen una mida considerable.
Les femelles
poden començar a reproduir-se entre el primer i el segon any de vida si hi ha
prou aliment.
En llibertat,
un senglar pot viure aproximadament entre 8 i 10 anys, encara que alguns
exemplars poden arribar als 12 o 15 anys si les condicions són favorables.
Són perillosos?
En condicions
normals, el senglar evita el contacte amb les persones. Quan detecta
presència humana acostuma a fugir.
Tanmateix, pot
resultar perillós en algunes situacions:
- si una femella defensa els seus garrins;
- si un animal està ferit;
- si se sent acorralat i no té cap via
d'escapament.
Per aquest
motiu és important mantenir sempre una distància prudent i no intentar
alimentar-los ni acostar-s'hi.
A les
carreteres del Prepirineu també cal extremar la precaució, especialment al
vespre i durant la nit, ja que els senglars poden travessar la calçada de
manera sobtada.
Fan malbé els aliments?
Els senglars poden provocar danys importants als conreus. En remoure la terra amb el musell per buscar aliment poden malmetre:
- horts;
- camps de cereals;
- patatars;
- sembrats;
- prats.
També poden
consumir fruita caiguda dels arbres i aprofitar aliments accessibles prop de
masies o contenidors si no estan ben protegits.
Malgrat
aquests inconvenients, el senglar també desenvolupa una funció ecològica
important. En remoure el sòl afavoreix la dispersió de llavors, contribueix al
reciclatge de matèria orgànica i ajuda a controlar algunes poblacions
d'insectes.
Un habitant emblemàtic de la Vall de la Vansa
El senglar és
una de les espècies més representatives dels boscos del Prepirineu. La seva
gran capacitat d'adaptació li ha permès prosperar en paisatges com els de la
Vall de la Vansa, on conviu amb rouredes, pinedes, prats de muntanya i
torrents.
Conèixer els
seus hàbits, respectar el seu espai i comprendre el seu paper dins l'ecosistema
ens ajuda a conviure millor amb aquest animal salvatge, discret i essencial per
al bon funcionament dels boscos prepirinencs.
