A l’agost del 2020 vam voler tornar a passar per l’antic camí i la padrina
ens hi va acompanyar. A mesura que anàvem baixant, ella ens anava contant tot
d’anècdotes viscudes quan era petita junt amb els seus germans. Per exemple que un dia van trobar un niu amb
ous i que quant hi van tornar a passar una serp ja se n’havia menjat la meitat.
O que algun dia els hi havia agafat la pluja i havien arribar a casa tot molls.
Els petits de casa ho escoltaven bocabadats mentre anaven baixant per la
muntanya i quant vam arribar al riu, hi vam trobar un pont molt diferent del
que ens havia contat la padrina. Ja no
eren quatre troncs mal posats si no un
magnífic pont molt ven cuidat. Al costat
del pont hi havia un grup de cavalls que en veure’ns arribar ràpid es van
acostar i els vam poder acariciar.
Tots estàvem acalorats per l’esforç del camí i aprofitant que el sol ja
començava a fer pujar la temperatura vam voler refrescar-nos una mica amb
l’aigua del riu. Vam buscar un indret molt bonic on l’aigua estava una mica
estancada i els nens van poder mullar-se els peus. L’ indret escollit fou el lloc on s’ ajuntaven
el riu de la Vansa i el riu Fred. Cal
dir que tot i estar al mes d’Agost l’aigua era molt, molt gelada però no va
impedir que ens poguéssim remullar una mica.
El temps havia passat volant i veient que ja era l’hora de dinar i encara
estàvem al riu, no vam tindre més remei
que trucar al padrí Gines que ens
vingués a buscar. Dit i fet, amb 15
minuts ja ens trobàvem muntats al cotxe i de camí cap a Cal Pauet.
Va ser una excursió molt divertida i els petits van descobrir perquè al riu
de la Vall se’l coneix com a “ Riu Fred ”. 😂😂😂
