El Peu
de rata blanc es un bolet petit que creix sota els pins en llocs humits i sobre
tot en llocs amb molsa, el tronc es fi
del qual hi surten diverses ramificacions. Te un color blanquinós i un suau
olor anisat. Es tracta d’un bolet molt
amarg, per tant no es comestible ja que
pot produir molt mal de panxa i fortes diarrees.
El peu de rata blanc es molt fàcil
de distingir del peu de rata groc (un bolet comestible molt més gran i robust
).
A la tardor quan es l’ època dels bolets, A la vall de la Vansa hi abunden els mollerics o també coneguts per la gent de l’indret com a “ bolet de bou ”. Se’n fan a rengleres igual que els bolets d’ovella.
El
Molleric es un bolet amb el barret, de entre 4 i 10 cm, de color marronós i amb
una mucositat viscosa, sobretot quan hi ha humitat. Es caracteritza perquè sota d'aquest barret
llefiscós hi ha com una mena d'esponja de
color groguenca. El seu tronc també es
robust i de color groc.
Es
tracta d'un bolet comestible però amb molt poc valor culinari perquè, igual que
la llengua de bou i els bolets d'ovella, es bastant amargant i no sembla tenir
cap gust.
Per
cuinar-lo es millor fer-ho amb els bolets petits ja que son menys amargants que
els grans. Primer s'ha de treure la pela marró del barret, després s'ha de
treure l'esponja groga que hi ha a sota i finalment s'ha de rascar una mica el
tronc amb un ganivet per treure-li el color groguenc. Un cop fet això ja es pot cuinar a la paella
amb una picada d'all, julivert, pebre i
sal.
La llengua de bou es un bolet relativament freqüent el qual acostuma a sortir en grans grups
durant la tardor i l’hivern, i si no es produeixen glaçades fortes, pot
continuar naixent al llarg del desembre sota dels pins ( especialment pi blanc
i pi roig ).
Es un bon comestible i dins del grup de les llengües de
bou, aquesta variant de color blanc es l’ espècie més apreciada.
El barret es aplanat, irregularment arrodonit i de color
blanquinós. Fa entre 5 i 10 cm de diàmetre i es torna amb un to groguenc quant
envelleix.
L’himeni el trobem a la part de sota del barret i està
cobert amb abundants agulles denses de color blanquinós o brú. En aquestes
agulletes hi trobem les espores del bolet i, per tant, estaria bé que quan
l'agaféssim, el netegéssim allà mateix fent caure les agulles al terra del
bosc, així facilitarem que aquest es torni a reproduir altra vegada.
Al ser un bolet amb un punt d’amargor, es recomana
bullir-lo abans de cuinar-lo. Un cop bullit es treu de l’olla i es pot posar a
la paella amb una picada d’all, julivert, sal i pebre. També es bastant
apreciat per fer arròs de carn i verdures.
Segons
Wikipedia:
“ Un bolet de soca
és el nom comú que es dona a aquell bolets pertanyents a la classe artificial
dels “ Afil.loforals ” que creixen sobre la fusta viva o morta d’un arbre o
arbust.
Apareixen en els arbres vius quan aquests ja estan
debilitatsper alguna cosa com pot ser una secada, una inundació, un incendi,
arbres atacats per insectes. I en fusta ja morta la presència dels carpòfors és
el símptoma visible d’una infestació prèvia pel fong que encara no s’havia
evidenciat.
Els bolets de soca poden pertànyer a molts gèneres entre ells Polyporus, Fomes, Laetiporus, Ganoderma i Phellinus ".
Les fotografies es van realitzar a la tardor, al mes de Novembre.
El bolet Phellodon niger també conegut com “ dent negre ” o “ bolet d’agulles negres ”, és un fong no comestible que neix a la tardor al costat dels pins. Te un barret negre i el tronc amb forma d’embut. Igual que la llengua de bou, l’ himeni el trobem a la part de sota del barret format amb un munt d’agulletes.
