DOLMEN DE “ COLLDARNAT ”.
Agafant la
carretera de Sorribes de La Vansa LV-4001, passant per la zona de “La
Barceloneta ” i continuant corbes amunt direcció a Muntant de Tost, arribem a
un clar on hi ha el caminet que ens porta al deshabitat poble de Colldarnat. El dolmen es una mica complicat de trobar si
no se sap on estar. No es troba al poble
ni al costat de l’Ermita, sinó una mica més amunt del camí que trenca cap al
poble. Aparquem el cotxe just al costat
de la carretera LV-4001 al costat del cartell de Colldarnat i continuem caminant
carretera amunt direcció a Muntant, a
uns 30 metres la carretera asfaltada s’acaba convertint-se en un camí de
pedres, seguim caminant per aquest camí uns 100 metres amunt aproximadament. Aleshores deixem el camí i pugem muntanya a
través per la part de l’esquerra durant uns 50 metres fins arribar a dalt del
turonet on hi ha un clar. Allí es troba el dolmen de Colldarnat.
No es un dolmen complert, sinó que esta mig
ensorrat, tot i així continua tenint l’encant d’una construcció mil·lenària que
roman immòbil amb el pas del anys. El dolmen fou excavat al voltant de 1917 pel
Mossèn Joan Serra i Vilaró i el va documentar al seu llibre “La civilització
megalítica a Catalunya” pàgina 251-253. Els objectes que s’hi van trobar es van
portar al museu de Solsona on encara hi estan exposats i vaig poder fotografiar.
A continuació faig una còpia literal del text que hi ha escrit i documentat al llibre, abans citat, de Joan Serra i Vilaró:
Pàgina 251:
“ 97.-Muntant. Tarter de Coll d’Arnat ( fig.326 ).- Coll D’Arnat es un
llogaret de vint edificis amb setze habitants, sufragània de muntant, d’on
dista uns quatre quilòmetres, i pertany al municipi de Lavança. El megalit que
ens ocupa està a uns 100m a Ponent sobre la serra, l’extrem E. de la qual
domina la localitat.
En veure’l, produeix l’efecte d’un munt
de roques, caigudes les unes sobre les altres. La coberta devia ésser enorme
encara que la cambra no fos molt gran, la qual cosa era comuna en aquesta mena
de megalits.
En l’adjunt gravat mostrem la planta (
fig.327 ) i la secció longitudinal ( fig.328 ), i hem numerat les pedres per a
sa millor descripció. La 1 i la 4 són fragments de les testeres que romanen en
el lloc corresponent, però són mutilades en llur elevació. La 1 te 1m 00 de
llarg per 0m 51 d’alt i 0m11 de gruix, i la 2 , 0m 50, 0m 32 des de sota la
llosa plana ( no miràrem si penetrava més en fons ) i 0m 15, respectivament.
Les 2 i 3 semblen trossos de les lloses
laterals N. La 2 té 0m36 de llarg i 0m54 la 3, tenint ambdues una gruixària de
0m16 i una alçària de 0m45.
Les 5 i 6 són les lloses laterals S. La
6 té 1m56 de llarg per 1m07 d’alt ( des del pla superior de la llosa 7 ) i 0m32
en sa major gruixària. La 5, de 0m65 de llarg, per 0m15 de gruix, té 0m42
d’elevació ( comptant des del mateix pla que l’anterior ). Sobre ambdues
descansen, a manera d’hemidolmen, les lloses de la coberta 8, 9, 10 i 11. La 9
no caldria comptar-la-hi, car es un fragment de la 8, el qual té 40 per 69
centímetres. Per l’altre extrem s’apoien al sòl.
La 10, la major llargària de la qual és
de 1m19 amb un gruix de 0m15, podria haver estat una de les lloses laterals N.
que, en desplomar-se, quedés apoiada amb la pedra 6.
La pedra 7 enllosa el sòl del megalit.
L’ésser en una carena fa suposar que les
pedres del túmul les devien fer rodolar a banda i banda en les antigues
excavacions. Algunes encara hi romanen.
El material que ens ha proporcionat la
seva excavació consisteix en un petit fragment de terrissa molt grollera, plena
de pedruscall, d’un gruix de 2 centímetres. L’altra ceràmica obeeix a les
formes típiques d’aquests megalits, com ho palesa el fragment la secció del
qual reproduïm ( fig. 329 ). El vas del qual era aquest fragment, tenia ansa.
Un altre fragment que reprodueix la
figura 330 té ornamentacions profundament incises. Pertany a la boca del vas.
També hi trobàrem un gra de collar de
pedra i una agulla de metall de 40mm. de llarg, de secció en quadre, puntada de
cada extrem. De l’anàlisi d’aquesta agulla n’han resultat 11,1% d’estany i 88,1% d’aram.”
__________________________________________
Fins aquí el
final d’aquesta publicació referent al dolmen de Colldarnat.
