CAL PAUET DE LA VANSA
Cal
Pauet de La Vansa és un blog que he creat amb l' objectiu d' anar descobrint un
desconegut però, a la vegada, bonic i fascinant paratge natural situat al terme
municipal de la vall de la Vansa, on hi conviuen una gran diversitat de fauna i
flora típica de l'alta muntanya. Dins aquest entorn natural, rodejada de roures
i pins, s'hi troba la casa pairal de la meva família materna coneguda com a:
" Cal Pauet ". En aquesta masia centenària hi van néixer, viure i
morir part de la família de la meva mare. Segurament per això, i per la gran
quantitat de anècdotes i històries d’aquest indret que el meu padrí m’explicava
quan jo era petit, hem sento molt identificat i atret per aquestes contrades.
Ja de ven petitet
pujava a “ Cal Pauet de la Vansa “ amb els meus pares i germanes fen-t'hi excursions
inoblidables pel voltant de casa. A la meva ment s'hi han quedat gravats moltes
vivències i records de la meva infantesa i adolescència que han accentuat,
encara més, la meva estima cap aquest paratge natural com és la Vall de la
Vansa.
Jugava a
pilota enmig dels prats envoltat amb les vaques que hi pasturaven i hem miraven
sorpreses i espantades.
M'enfilava als
grandíssims roures centenaris tant amunt com podia i m'inventava que estava vivint
en una casa sobre de l'arbre.
Caçava
llagostes i marietes que després feia volar a veure quin insecte arribava més
lluny.
Anava al
dolmen " L' espluga de la Bruixa " i m' imaginava la gent de la
prehistòria vivint i caçant amb llances els animals que hi havia en aquell
indret.
Fèiem
excursions familiars caminant cap al poble d’ Ossera, baixàvem al poble de
Sorribes muntanya a través, anàvem a banyar-nos al riu fred, pujàvem més amunt
del cortal del Romà fins al bosc cremat i allí intentàvem trobar-hi la font
mentidera, etc. etc.
Quant
arribava la tardor pujàvem tota la família a " Cal Pauet " i ens
endinsàvem dins del bosc amb els cistells per intentar " caçar "
alguns bolets. Després comparàvem les cistelles a veure qui n'havia agafat més.
Dins d’aquests boscos hi trobàvem una gran varietat de bolets i gràcies a això vaig
aprendre a diferenciar quins eren comestibles i quins tòxics.
Va ser en
aquestes muntanyes on amb 11 o 12 anys va començar la meva gran afició per la
astronomia. Després de sopar i amb la nit ja fosca, moltes vegades, sortia a
l'era de Cal Pauet i hi contemplava tot bocabadat el mantell d' estrelles que
hi havia sobre el meu cap. A la meva ciutat no se'n podien veure gaires
d'estrelles degut a la contaminació lumínica. Vaig descobrir que aquella mena de boirina que
hi havia travessant el fosc firmament era la " Via Làctia " i no núvols
com jo hem pensava. A base d’anar observant el cel estrellat, entre viatge i
viatge cap a Cal Pauet, vaig aprendre a diferenciar les principals constel·lacions
del firmament com: El carro
de la Ossa Major, Cassiopea, El
cigne, Orion, etc. Aquesta afició que
tenia de petit s'ha anat convertint en un hobby que amb el pas dels anys ha
anat creixent i que, segurament, ja no abandonaré i m'acompanyarà la resta de
la meva vida.
Totes
aquestes vivències viscudes durant la infantesa en aquesta meravellosa vall han
fet que amb aquestes alçades de la meva vida, hagi decidit crear aquest
blog. Com he dit al començament, en aquest blog hi aniré publicant tota la
fauna i flora que, de mica en mica, vagi descobrint i catalogant. També intentaré
contar com era el dia a dia dels meus avantpassats materns quant vivien a Cal
Pauet i es dedicaven a treballar les seves terres fent de pagès.
Acabo la
presentació del blog fent una reflexió:
Avui en dia casat i amb dos fills preciosos, quant pujo a Cal Pauet a passar
els caps de setmana me n'adono que la naturalesa d’aquest paratge natural
parla sense fer soroll. Ara els que
juguen i corren pels prats, pugen als arbres i persegueixen les papallones son
els meus fills i jo assegut sobre una pedra al costat del dolmen mil·lenari "
L’Espluga de la bruixa " hem
relaxo, tanco els ulls i escolto el silenci d’una vall on l’únic soroll
existent és el del cant llunya dels ocells, els insectes que tinc al voltant i el freg a freg de les rames dels arbres tocant-se
entre elles a causa del vent.
La naturalesa
sempre ens està parlant, tant sols hem de tancar els ulls i escoltar-la.
Moltes
gràcies per llegir aquest blog, espero que us agradi.
Amb molt
d’afecte.
Jordi
González Parramon.
