PRESENTACIÓ DEL BLOG

CAL PAUET DE LA VANSA

 Cal Pauet de La Vansa és un blog que he creat amb l' objectiu d' anar descobrint un desconegut però, a la vegada, bonic i fascinant paratge natural situat al terme municipal de la vall de la Vansa, on hi conviuen una gran diversitat de fauna i flora típica de l'alta muntanya. Dins aquest entorn natural, rodejada de roures i pins, s'hi troba la casa pairal de la meva família materna coneguda com a: " Cal Pauet ". En aquesta masia centenària hi van néixer, viure i morir part de la família de la meva mare. Segurament per això, i per la gran quantitat de anècdotes i històries d’aquest indret que el meu padrí m’explicava quan jo era petit, hem sento molt identificat i atret per aquestes contrades.

Ja de ven petitet pujava a “ Cal Pauet de la Vansa “ amb els meus pares i germanes fen-t'hi excursions inoblidables pel voltant de casa. A la meva ment s'hi han quedat gravats moltes vivències i records de la meva infantesa i adolescència que han accentuat, encara més, la meva estima cap aquest paratge natural com és la Vall de la Vansa.

Jugava a pilota enmig dels prats envoltat amb les vaques que hi pasturaven i hem miraven sorpreses i espantades.

M'enfilava als grandíssims roures centenaris tant amunt com podia i m'inventava que estava vivint en una casa sobre de l'arbre.

Caçava llagostes i marietes que després feia volar a veure quin insecte arribava més lluny.

Anava al dolmen " L' espluga de la Bruixa " i m' imaginava la gent de la prehistòria vivint i caçant amb llances els animals que hi havia en aquell indret.

Fèiem excursions familiars caminant cap al poble d’ Ossera, baixàvem al poble de Sorribes muntanya a través, anàvem a banyar-nos al riu fred, pujàvem més amunt del cortal del Romà fins al bosc cremat i allí intentàvem trobar-hi la font mentidera, etc. etc.

Quant arribava la tardor pujàvem tota la família a " Cal Pauet " i ens endinsàvem dins del bosc amb els cistells per intentar " caçar " alguns bolets. Després comparàvem les cistelles a veure qui n'havia agafat més. Dins d’aquests boscos hi trobàvem una gran varietat de bolets i gràcies a això vaig aprendre a diferenciar quins eren comestibles i quins tòxics.

                 

Va ser en aquestes muntanyes on amb 11 o 12 anys va començar la meva gran afició per la astronomia. Després de sopar i amb la nit ja fosca, moltes vegades, sortia a l'era de Cal Pauet i hi contemplava tot bocabadat el mantell d' estrelles que hi havia sobre el meu cap. A la meva ciutat no se'n podien veure gaires d'estrelles degut a la contaminació lumínica.  Vaig descobrir que aquella mena de boirina que hi havia travessant el fosc firmament era la " Via Làctia " i no núvols com jo hem pensava. A base d’anar observant el cel estrellat, entre viatge i viatge cap a Cal Pauet, vaig aprendre a diferenciar les principals constel·lacions del firmament com:  El carro de  la Ossa Major, Cassiopea, El cigne, Orion, etc.  Aquesta afició que tenia de petit s'ha anat convertint en un hobby que amb el pas dels anys ha anat creixent i que, segurament, ja no abandonaré i m'acompanyarà la resta de la meva vida.

Totes aquestes vivències viscudes durant la infantesa en aquesta meravellosa vall han fet que amb aquestes alçades de la meva vida, hagi decidit  crear aquest blog. Com he dit al començament, en aquest blog hi aniré publicant tota la fauna i flora que, de mica en mica, vagi descobrint i catalogant. També intentaré contar com era el dia a dia dels meus avantpassats materns quant vivien a Cal Pauet i es dedicaven a treballar les seves terres fent de pagès. 

Acabo la presentació del blog  fent una reflexió:

Avui en dia casat i amb dos fills preciosos, quant pujo a Cal Pauet a passar els caps de setmana me n'adono que la naturalesa d’aquest paratge natural parla sense fer soroll.  Ara els que juguen i corren pels prats, pugen als arbres i persegueixen les papallones son els meus fills i jo assegut sobre una pedra al costat del dolmen mil·lenari " L’Espluga de la bruixa "  hem relaxo, tanco els ulls i escolto el silenci d’una vall on l’únic soroll existent és el del cant llunya dels ocells, els insectes que tinc al voltant i  el freg a freg de les rames dels arbres tocant-se entre elles a causa del vent.

La naturalesa sempre ens està parlant, tant sols hem de tancar els ulls i escoltar-la.

Moltes gràcies per llegir aquest blog, espero que us agradi.

Amb molt d’afecte.

Jordi González Parramon.