Esquirol Vermell (Sciurus vulgaris)

 

El passat mes d’abril, durant una excursió pels voltants de Cal Pauet de la Vansa, em vaig dedicar a fotografiar insectes i papallones aprofitant els primers dies de bon temps de la primavera. Mentre observava la natura amb la càmera a les mans, vaig tenir la sort de veure un esquirol vermell que es desplaçava àgilment saltant d’arbre en arbre.

Ràpidament vaig agafar la càmera i vaig poder fer-li algunes fotografies abans que desaparegués entre les capçades de les alzines. Va ser un moment molt especial, ja que no és gaire habitual poder observar aquests animals durant prou temps com per retratar-los amb calma.

L’experiència va ser especialment gratificant i, alhora, una mica sorprenent. Sempre que havia vist esquirols anteriorment, es movien amb tanta rapidesa que no havia tingut temps de fotografiar-los. Aquesta vegada, en canvi, vaig poder gaudir de la seva presència durant uns instants i emportar-me un bon record d’una trobada inesperada en plena natura de la Vall de la Vansa.

L’esquirol comú o esquirol vermell (Sciurus vulgaris)

L’esquirol comú, també conegut com a esquirol vermell, és un dels mamífers més coneguts dels boscos europeus. Es tracta d’un petit rosegador àgil i actiu que destaca per la seva llarga cua peluda i per la seva gran habilitat per moure’s entre els arbres. A Catalunya és una espècie autòctona i força habitual en moltes zones forestals.

Característiques principals

L’esquirol vermell té un cos esvelt i lleuger, adaptat a la vida arborícola. La seva característica més visible és la cua llarga i espessa, que li serveix per mantenir l’equilibri quan corre per les branques i quan fa grans salts entre arbres.

La longitud del cos sol variar entre els 19 i els 25 centímetres, mentre que la cua pot mesurar entre 15 i 20 centímetres addicionals. El seu pes acostuma a situar-se entre els 250 i els 400 grams, tot i que pot variar segons l’època de l’any i la disponibilitat d’aliment.

Les seves potes posteriors són més llargues i fortes que les anteriors, cosa que li permet saltar amb gran facilitat. També disposa d’ungles afilades que l’ajuden a enfilar-se pels troncs i les branques.

Per què és de color vermell?

El color rogenc o vermellós del seu pelatge és el tret que li dona el nom comú. Aquest color és degut a factors genètics i a la presència de pigments anomenats melanines. Tot i això, no tots els exemplars tenen exactament la mateixa tonalitat. Segons la regió i l’estació de l’any, el pelatge pot variar des d’un vermell intens fins a tonalitats marronoses o fins i tot gairebé negres.

A l’hivern, el pelatge es torna més dens i espès per protegir-lo del fred. Durant aquesta època també solen aparèixer uns característics plomalls de pèl a les puntes de les orelles.

On viu?

L’esquirol comú habita principalment en boscos de coníferes, fagedes, rouredes i boscos mixtos. Necessita zones amb abundància d’arbres, ja que passa gran part de la seva vida a les capçades.

La seva distribució abasta bona part d’Europa i també diverses regions d’Àsia. A la península Ibèrica es troba en nombroses àrees forestals, especialment a les zones muntanyoses i humides.

És comú als Pirineus catalans?

Sí. L’esquirol vermell és una espècie força comuna als Pirineus catalans. Es pot observar en boscos de pi roig, pi negre, avetoses i fagedes. Les seves poblacions són especialment abundants en zones ben conservades amb una gran presència d’arbres productors de pinyes i altres fruits forestals.

Tot i que sovint és difícil de veure perquè és molt ràpid i desconfiat, la seva presència es detecta fàcilment per les restes de pinyes rosegades que deixa al peu dels arbres.

Alimentació

L’esquirol és principalment herbívor, encara que la seva dieta és força variada. S’alimenta sobretot de:

• Llavors de coníferes.
• Pinyons.
• Nous i avellanes.
• Gla.
• Castanyes.
• Fruits silvestres.
• Bolets.
• Brots i gemmes d’arbres.

De manera ocasional també pot consumir insectes, ous d’ocells o petits invertebrats.

Durant la tardor acostuma a emmagatzemar aliments enterrant-los en diferents amagatalls. Aquesta reserva li permet disposar de menjar durant els mesos més freds de l’any.

Els seus nius

Els esquirols construeixen nius esfèrics anomenats drais. Aquests nius es troben generalment a les branques altes dels arbres o a les bifurcacions dels troncs.

Per construir-los utilitzen branquetes, fulles seques, molsa, herba i escorça. L’interior és molt confortable i està recobert de materials tous que ajuden a mantenir la calor.

Un mateix individu pot disposar de diversos nius dins del seu territori, que utilitza alternativament segons les condicions meteorològiques o per evitar depredadors.

Salta d’arbre en arbre?

Sí. Aquesta és una de les seves habilitats més sorprenents. L’esquirol vermell és capaç de fer salts de diversos metres entre branques i arbres propers. La seva cua actua com un timó que li permet corregir la trajectòria durant el salt i mantenir l’equilibri quan aterra.

També pot baixar pels troncs de cap per avall gràcies a les seves urpes corbades, una habilitat que pocs mamífers comparteixen.

Reproducció

L’època de reproducció acostuma a produir-se entre finals de l’hivern i l’estiu. En anys favorables, una femella pot tenir dues ventrades.

Després d’una gestació d’uns 38 dies, neixen entre 2 i 6 cries, encara que el nombre pot variar. Les cries neixen cegues, sense pèl i completament dependents de la mare.

Durant les primeres setmanes romanen al niu. Cap als dos mesos ja comencen a explorar l’exterior i, després d’uns quants mesos més, esdevenen independents.

Depredadors i amenaces

Entre els seus principals depredadors hi ha:

• Les martes.
• Les guineus.
• Diverses aus rapinyaires, com els astors i les àligues.
• Alguns gats domèstics en zones properes als nuclis habitats.

La destrucció dels boscos i la fragmentació dels hàbitats també poden afectar les seves poblacions.

Curiositats

• Pot girar els turmells gairebé 180 graus per enfilar-se i baixar dels arbres amb facilitat.
• La seva cua representa gairebé la meitat de la seva longitud total.
• No hiberna durant l’hivern, tot i que redueix l’activitat en dies molt freds.
• Té una excel·lent memòria espacial que l’ajuda a localitzar bona part dels aliments que ha enterrat.
• Les pinyes rosegades pels esquirols tenen una forma característica que permet identificar-ne la presència.

Un habitant emblemàtic dels boscos

L’esquirol vermell és un dels animals més simpàtics i representatius dels boscos catalans. La seva agilitat, la seva cua espectacular i els seus salts acrobàtics el converteixen en una espècie fascinant. Als Pirineus catalans i en moltes altres masses forestals de Catalunya continua sent un element important dels ecosistemes forestals, on contribueix a la dispersió de llavors i a la regeneració dels boscos.