sábado, 4 de julio de 2026

Heterogynis penella ( Oruga )

 Heterogynis penella ( Oruga )



Fotografia de la papallona obtingula de la web: gorosti- guia visual de la biodiversidad de Navarra.



Una petita joia de la Vall de la Vansa: l'eruga de Heterogynis penella

Durant un passeig per la Vall de la Vansa, als voltants de Cal Pauet, vaig tenir la sort de trobar una petita eruga molt especial: la de Heterogynis penella. Tot i passar fàcilment desapercebuda, aquesta espècie és una de les curiositats més singulars dels nostres boscos i prats de muntanya.

Heterogynis penella és un petit lepidòpter propi del sud d'Europa que viu principalment en zones obertes, assolellades i seques. És habitual trobar-lo en prats, clarianes de bosc, matollars i vessants de mitja muntanya, on creixen les plantes de les quals s'alimenten les seves erugues. La Vall de la Vansa, amb la seva diversitat de paisatges i la bona conservació dels seus hàbitats, ofereix unes condicions ideals perquè aquesta espècie hi prosperi.

Durant la fase d'eruga, s'alimenta principalment de les fulles de diverses plantes herbàcies i arbustives de baixa alçada. Gràcies a aquesta alimentació, va acumulant les reserves d'energia necessàries per afrontar la transformació més extraordinària del seu cicle vital.

Quan ha completat el seu desenvolupament, l'eruga fila un petit capoll sedós on es transforma en crisàlide. A l'interior d'aquest embolcall aparentment immòbil té lloc una metamorfosi completa: els teixits de l'eruga es reorganitzen fins a donar lloc a l'insecte adult. Aquest procés pot durar diverses setmanes, segons les condicions ambientals.

L'adult és una petita papallona nocturna de la família dels heterogínids, amb un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen ales ben desenvolupades, són de color fosc i volen activament durant el dia buscant les femelles. En canvi, les femelles són molt diferents: pràcticament no tenen ales i romanen sobre la vegetació o molt a prop del capoll d'on han emergit. Aquesta característica és força excepcional entre les papallones i arnes europees.

La reproducció és igualment curiosa. Les femelles alliberen feromones que els mascles detecten des de certa distància. Després de l'aparellament, la femella diposita els ous sobre o prop de les plantes que serviran d'aliment a les futures erugues. Quan els ous eclosionen, les petites erugues comencen immediatament a alimentar-se i inicien un nou cicle.

El cicle de vida de Heterogynis penella consta de quatre etapes ben diferenciades: ou, eruga, crisàlide i adult. La major part de la seva vida transcorre en forma d'eruga, mentre que l'etapa adulta és molt curta i està dedicada gairebé exclusivament a la reproducció. Segons les condicions climàtiques de cada zona, normalment presenta una única generació anual.

Trobar una eruga de Heterogynis penella és un recordatori de la gran biodiversitat que amaga la Vall de la Vansa. Espècies discretes com aquesta tenen un paper important en els ecosistemes de muntanya i ens mostren fins a quin punt la conservació dels prats, els matollars i els boscos oberts és essencial per mantenir la riquesa natural del nostre territori. Cada passejada pot convertir-se en una oportunitat per descobrir petits tresors que, malgrat la seva mida, expliquen grans històries sobre la natura que ens envolta.

 





MELITAEA CINXIA ( Oruga )

 MELITAEA CINXIA ( Oruga )



Fotografía de la papallona obtinguda d' internet, web: Thewildepisode. com


L'eruga de Melitaea cinxia: un petit tresor de la Vall de la Vansa

Durant una sortida pels voltants de Cal Pauet, a la Vall de la Vansa, vaig tenir l'oportunitat de fotografiar l'eruga de Melitaea cinxia, coneguda popularment com la donzella de les plantatges. Aquesta papallona és una espècie característica dels prats florits i dels espais oberts de muntanya, on encara es conserva una gran riquesa de flora i fauna.

Hàbitat.

Melitaea cinxia viu principalment en prats secs, pastures, clarianes de bosc i vessants assolellats, des de les planes fins a zones de mitjana muntanya. La Vall de la Vansa ofereix unes condicions ideals per a aquesta espècie gràcies a la combinació de prats naturals, marges florits i una gestió tradicional del paisatge que afavoreix una elevada biodiversitat.

Alimentació.

Les erugues s'alimenten gairebé exclusivament de les fulles de diverses espècies de plantatge (Plantago lanceolata i altres espècies del gènere Plantago) i, en alguns indrets, també poden consumir plantes del gènere Veronica. Les papallones adultes, en canvi, s'alimenten del nèctar de nombroses flors silvestres, contribuint així a la pol·linització de moltes espècies vegetals.

Cicle de vida

La femella diposita els ous en grups a la part inferior de les fulles de la planta nutrícia. Quan neixen, les erugues viuen durant un temps de manera gregària, construint un petit niu de seda que les protegeix dels depredadors i de les inclemències del temps.

Amb l'arribada de la tardor entren en una fase de repòs hivernal dins d'aquest refugi. A la primavera reprenen l'activitat, continuen alimentant-se fins a completar el seu desenvolupament i després formen una crisàlide. Al cap d'unes setmanes emergeix la papallona adulta, que normalment vola entre els mesos de maig i juliol, segons l'altitud i les condicions climàtiques.

Reproducció

Després de l'aparellament, la femella selecciona acuradament les plantes nutrícies més adequades per assegurar la supervivència de la seva descendència. La disponibilitat d'aquestes plantes és essencial perquè les erugues puguin completar el seu desenvolupament, fet que converteix aquesta espècie en un bon indicador de la qualitat ecològica dels prats.

Importància per a la biodiversitat

Malgrat la seva petita mida, Melitaea cinxia té un paper molt important en els ecosistemes. Les papallones adultes actuen com a pol·linitzadores, afavorint la reproducció de moltes plantes silvestres. Alhora, tant les erugues com els adults formen part de la dieta d'ocells, rèptils, aranyes i altres insectes, contribuint a mantenir l'equilibri de les cadenes alimentàries.

A més, aquesta espècie és considerada un bioindicador de la salut dels prats naturals. La seva presència indica que l'hàbitat conserva una bona diversitat de plantes i que les pràctiques agrícoles i ramaderes encara són compatibles amb la conservació de la natura. En canvi, l'abandonament dels prats, la intensificació agrícola o la desaparició de les plantes nutrícies poden provocar un ràpid declivi de les seves poblacions.

La fotografia d'aquesta eruga als voltants de Cal Pauet és, per tant, molt més que una simple observació naturalista: és el testimoni de la riquesa biològica de la Vall de la Vansa i de la importància de preservar aquests paisatges perquè continuïn essent refugi d'espècies tan fascinants com Melitaea cinxia.