El
passat mes d’abril, durant una excursió pels voltants de Cal Pauet de la Vansa,
em vaig dedicar a fotografiar insectes i papallones aprofitant els primers dies
de bon temps de la primavera. Mentre observava la natura amb la càmera a les
mans, vaig tenir la sort de veure un esquirol vermell que es desplaçava
àgilment saltant d’arbre en arbre.
Ràpidament
vaig agafar la càmera i vaig poder fer-li algunes fotografies abans que
desaparegués entre les capçades de les alzines. Va ser un moment molt especial,
ja que no és gaire habitual poder observar aquests animals durant prou temps
com per retratar-los amb calma.
L’experiència va
ser especialment gratificant i, alhora, una mica sorprenent. Sempre que havia
vist esquirols anteriorment, es movien amb tanta rapidesa que no havia tingut
temps de fotografiar-los. Aquesta vegada, en canvi, vaig poder gaudir de la
seva presència durant uns instants i emportar-me un bon record d’una trobada
inesperada en plena natura de la Vall de la Vansa.
L’esquirol comú o esquirol vermell (Sciurus
vulgaris)
L’esquirol
comú, també conegut com a esquirol vermell, és un dels mamífers més coneguts
dels boscos europeus. Es tracta d’un petit rosegador àgil i actiu que destaca
per la seva llarga cua peluda i per la seva gran habilitat per moure’s entre
els arbres. A Catalunya és una espècie autòctona i força habitual en moltes
zones forestals.
Característiques principals
L’esquirol
vermell té un cos esvelt i lleuger, adaptat a la vida arborícola. La seva
característica més visible és la cua llarga i espessa, que li serveix per
mantenir l’equilibri quan corre per les branques i quan fa grans salts entre
arbres.
La
longitud del cos sol variar entre els 19 i els 25 centímetres, mentre que la
cua pot mesurar entre 15 i 20 centímetres addicionals. El seu pes acostuma a
situar-se entre els 250 i els 400 grams, tot i que pot variar segons l’època de
l’any i la disponibilitat d’aliment.
Les
seves potes posteriors són més llargues i fortes que les anteriors, cosa que li
permet saltar amb gran facilitat. També disposa d’ungles afilades que l’ajuden
a enfilar-se pels troncs i les branques.
Per què és de color vermell?
El
color rogenc o vermellós del seu pelatge és el tret que li dona el nom comú.
Aquest color és degut a factors genètics i a la presència de pigments anomenats
melanines. Tot i això, no tots els exemplars tenen exactament la mateixa
tonalitat. Segons la regió i l’estació de l’any, el pelatge pot variar des d’un
vermell intens fins a tonalitats marronoses o fins i tot gairebé negres.
A
l’hivern, el pelatge es torna més dens i espès per protegir-lo del fred. Durant
aquesta època també solen aparèixer uns característics plomalls de pèl a les
puntes de les orelles.
On viu?
L’esquirol
comú habita principalment en boscos de coníferes, fagedes, rouredes i boscos
mixtos. Necessita zones amb abundància d’arbres, ja que passa gran part de la
seva vida a les capçades.
La
seva distribució abasta bona part d’Europa i també diverses regions d’Àsia. A
la península Ibèrica es troba en nombroses àrees forestals, especialment a les
zones muntanyoses i humides.
És comú als Pirineus catalans?
Sí.
L’esquirol vermell és una espècie força comuna als Pirineus catalans. Es pot
observar en boscos de pi roig, pi negre, avetoses i fagedes. Les seves
poblacions són especialment abundants en zones ben conservades amb una gran
presència d’arbres productors de pinyes i altres fruits forestals.
Tot
i que sovint és difícil de veure perquè és molt ràpid i desconfiat, la seva
presència es detecta fàcilment per les restes de pinyes rosegades que deixa al
peu dels arbres.
Alimentació
L’esquirol
és principalment herbívor, encara que la seva dieta és força variada.
S’alimenta sobretot de:
- Llavors de coníferes.
- Pinyons.
- Nous i avellanes.
- Gla.
- Castanyes.
- Fruits silvestres.
- Bolets.
- Brots i gemmes d’arbres.
De
manera ocasional també pot consumir insectes, ous d’ocells o petits
invertebrats.
Durant
la tardor acostuma a emmagatzemar aliments enterrant-los en diferents
amagatalls. Aquesta reserva li permet disposar de menjar durant els mesos més
freds de l’any.
Els seus nius
Els esquirols construeixen nius esfèrics
anomenats drais. Aquests nius es troben
generalment a les branques altes dels arbres o a les bifurcacions dels troncs.
Per
construir-los utilitzen branquetes, fulles seques, molsa, herba i escorça.
L’interior és molt confortable i està recobert de materials tous que ajuden a
mantenir la calor.
Un
mateix individu pot disposar de diversos nius dins del seu territori, que
utilitza alternativament segons les condicions meteorològiques o per evitar
depredadors.
Salta d’arbre en arbre?
Sí.
Aquesta és una de les seves habilitats més sorprenents. L’esquirol vermell és
capaç de fer salts de diversos metres entre branques i arbres propers. La seva
cua actua com un timó que li permet corregir la trajectòria durant el salt i
mantenir l’equilibri quan aterra.
També
pot baixar pels troncs de cap per avall gràcies a les seves urpes corbades, una
habilitat que pocs mamífers comparteixen.
Reproducció
L’època
de reproducció acostuma a produir-se entre finals de l’hivern i l’estiu. En
anys favorables, una femella pot tenir dues ventrades.
Després
d’una gestació d’uns 38 dies, neixen entre 2 i 6 cries, encara que el nombre
pot variar. Les cries neixen cegues, sense pèl i completament dependents de la
mare.
Durant
les primeres setmanes romanen al niu. Cap als dos mesos ja comencen a explorar
l’exterior i, després d’uns quants mesos més, esdevenen independents.
Depredadors i amenaces
Entre
els seus principals depredadors hi ha:
- Les martes.
- Les guineus.
- Diverses
aus rapinyaires, com els astors i les àligues.
- Alguns gats domèstics en zones properes
als nuclis habitats.
La
destrucció dels boscos i la fragmentació dels hàbitats també poden afectar les
seves poblacions.
Curiositats
- Pot
girar els turmells gairebé 180 graus per enfilar-se i baixar dels arbres
amb facilitat.
- La seva cua representa gairebé la
meitat de la seva longitud total.
- No hiberna durant l’hivern, tot i que
redueix l’activitat en dies molt freds.
- Té una excel·lent memòria espacial que
l’ajuda a localitzar bona part dels aliments que ha enterrat.
- Les pinyes rosegades pels esquirols
tenen una forma característica que permet identificar-ne la presència.
Un habitant emblemàtic dels boscos
L’esquirol
vermell és un dels animals més simpàtics i representatius dels boscos catalans.
La seva agilitat, la seva cua espectacular i els seus salts acrobàtics el
converteixen en una espècie fascinant. Als Pirineus catalans i en moltes altres
masses forestals de Catalunya continua sent un element important dels
ecosistemes forestals, on contribueix a la dispersió de llavors i a la
regeneració dels boscos.
