La llengua de bou es un bolet relativament freqüent el qual acostuma a sortir en grans grups
durant la tardor i l’hivern, i si no es produeixen glaçades fortes, pot
continuar naixent al llarg del desembre sota dels pins ( especialment pi blanc
i pi roig ).
Es un bon comestible i dins del grup de les llengües de
bou, aquesta variant de color blanc es l’ espècie més apreciada.
El barret es aplanat, irregularment arrodonit i de color
blanquinós. Fa entre 5 i 10 cm de diàmetre i es torna amb un to groguenc quant
envelleix.
L’himeni el trobem a la part de sota del barret i està
cobert amb abundants agulles denses de color blanquinós o brú. En aquestes
agulletes hi trobem les espores del bolet i, per tant, estaria bé que quan
l'agaféssim, el netegéssim allà mateix fent caure les agulles al terra del
bosc, així facilitarem que aquest es torni a reproduir altra vegada.
Al ser un bolet amb un punt d’amargor, es recomana
bullir-lo abans de cuinar-lo. Un cop bullit es treu de l’olla i es pot posar a
la paella amb una picada d’all, julivert, sal i pebre. També es bastant
apreciat per fer arròs de carn i verdures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario