Hogna radiata ( L'aranya Llop )

 

L’aranya llop es troba en aquesta fotografia; està molt ben camuflada. A veure si la hi podeu trobar.

Nom científic: Hogna radiata.

Família: Lycosidae.

Aquest cap de setmana, mentre feia una excursió per la Vall de la Vansa, vaig descobrir un animal molt curiós i fascinant: una aranya llop. És un aràcnid força impressionant, i la que vaig veure feia uns 5 centímetres de llargada, comptant les potes. Em va sorprendre com es camuflava perfectament entre l’herba seca i les pedres del terra. El seu cos, de color marró i recobert de petits pèls, li permet mimetitzar-se amb el paisatge i passar desapercebuda tant per les seves preses com pels depredadors.

Les aranyes llop tenen vuit potes llargues i robustes, que utilitzen per moure’s ràpidament pel terra. A diferència d’altres aranyes, no construeixen teranyines per atrapar aliment, sinó que cacen activament. Justament per aquest comportament se les anomena “aranyes llop”: perquè, igual que els llops, no esperen quietes, sinó que persegueixen i atrapen les seves preses amb rapidesa i precisió.

Disposen de vuit ulls repartits en tres files, cosa que els proporciona una visió excel·lent. També tenen uns pèls molt sensibles a les potes que detecten vibracions i moviments del terra, la qual cosa les ajuda a localitzar les seves preses amb precisió. Quan en detecten una, s’hi acosten sigil·losament i salten sobre ella per capturar-la amb les seves potents mandíbules.

Com molts aràcnids, les aranyes llop tenen verí, que utilitzen per immobilitzar les seves preses. Tot i això, no són perilloses per a les persones. Si es veuen acorralades, poden mossegar, i el dolor seria similar al d’una picada de vespa, però el seu verí no representa un risc greu per a la salut humana.

Aquestes aranyes viuen en zones seques i assolellades, com prats, clarianes de bosc, marges de camins o terrenys pedregosos, com els de la Vall de la Vansa. En aquesta espècie hi ha mascles i femelles. Les femelles són més grans i mostren un comportament molt protector: porten el sac d’ous enganxat al cos, i quan neixen les cries, se les carreguen a l’esquena fins que són capaces de sobreviure soles. Els mascles, més petits, tenen com a principal objectiu trobar parella.

Va ser molt fascinant observar una aranya així en el seu hàbitat natural. Aquesta experiència em va fer reflexionar sobre com fins i tot els éssers vius més petits poden tenir una vida complexa i unes estratègies de supervivència molt elaborades. La natura, fins i tot a petita escala, és plena de sorpreses que val la pena descobrir i respectar.